Fotografies també des de les finestres de casa orientades sobretot a Collserola. La muntanya estava guapíssima.

Pel que he pogut sentir i llegir de la gent, una de les coses a destacar del dilluns a la tarda, durant la nevada i posterior a la nevada, era la tranquil·litat i el silenci que hi havia per tot arreu. Hi havia poc trànsit i la gent que caminava pel carrer, parlava més aviat poquet. Tothom estava concentrat en no relliscar i caure. La pau de la neu.

N’hi ha també unes que són fetes avui al matí, quan la nevada havia passat però el paisatge era impressionant!

No he tingut massa temps per fer fotografies però en tinc unes quantes. He hagut de sortir una hora abans de la feina perquè el temps empitjorava, la nevada s’intensificava i m’arribaven veus de què els carrers de Barcelona començaven a tenir alguns centímetres de neu. Alguns petits accidents en carrers amb pendent i caos circulatori, en general, com sempre que hi ha nevades, i més a la ciutat de Barcelona.

Havia de travessar tot Barcelona, des d’Hospitalet fins al barri d’Horta. Així que he decidit deixar el cotxe a Gran Via, una mica abans d’arribar a Plaça España i arribar a casa a través del transport públic.

Aquestes fotografies són les que he tirat un cop he deixat el cotxe a Gran Via fins a Plaça España, just abans abans d’agafar el metro. Eren aproximadament dos quarts de sis de la tarda. En els propers dies us posaré més fotografies de l’altra zona on n’he tingut oportunitat de fer, al Passeig Maragall.

“Capvespre a l’illa de MLJET de Croàcia (agost 2009). Una tercera part de l’estreta illa de Mljet forma un parc natural. Entre els seus majors atractius destaquen dos llacs d’aigua salada rodejats de petits vessants coberts de pins.”

Temes a part, us deixo amb les fotografies fetes durant els dies 19, 20 i 21 del mes passat. Fotografies de neu barrejada amb la gebrada que hi havia després d’un parell o tres de dies de boira. Fixeu-vos bé con els candelers gebrats de les teulades i els arbres amb pans de neu i el gebre a sobre. Fantàstic!

Ara comencen a brotar algunes plantes. Amb l’arribada de la primavera augmentarà però tardarà molts anys a ser com havia estat. Potser nosaltres ja no ho veurem.

Recomanat 100% fer una escapada fins allà si mai aneu de viatge a Marroc. El fet d’anar-hi el mes de desembre hi va ajudar molt, anar-hi a l’estiu ha de ser realment sufocant i pel qui no li agradi la calor, ha de ser insuportable. Nosaltres no estem acostumats a la calor que fa allà.

Aquest dia no feia un temps espatarrant, en aquella zona hi passaven les escorrialles de la pertorbació que més al nord de Marroc hi feia ploure. Degut a això no vam poder veure els estels perquè estava núvol però una cosa compensa l’altra i la sortida del sol va ser ESPECTACULAR!

Ja n’havíem sentit a parlar i ens ho vam combinar amb la Yolanda per fer una volteta per la zona i aprofitar l’hora de la posta de sol per entrar al Kosy Bar. El Kosy Bar de Marrakech té un ambient musical força modern, res a veure amb la música típica de Marroc. Les vistes a la ciutat són molt maques i si hi afegeixes les cigonyes sobrevolant els terrats de la zona i una posta de sol amb un cel enteranyinat, el resultat, repeteixo, és espectacular!

Jutgeu vosaltres mateixos. Si algun dia aneu a Marrakech, guardeu-vos una estona per gaudir d’aquest lloc, no us en penedireu.

En aquest post de Els Llampecs podeu veure tres fotografies d’aquesta estada al Marroc i aquí mateix, a sota, podeu veure la resta de fotografies d’un petit viatge que vaig fer en bus.

Les dues primeres fotografies són de l’ATLES. La tercera fotografia és de la Vall de les Roses. La quarta la vaig tirar a la Vall del Dades. La cinquena està feta de camí al desert, en un lloc de paisatge molt “xulo”. I l’última poc abans d’entrar al desert. La veritat és que quan hi arribava i vaig veure aquell cel, tenia ganes de tornar a marxar però quan vaig ser allà ho vaig gaudir molt.

Les fotografies del Marroc no s’acaben aquí. En propers posts en podreu veure més.

A principis de setmana ja em vaig perdre una posta de sol espectacular des de la meva feina a l’Hospitalet però el divendres vaig tenir la sort que n’hi va tornar a haver una altra i portava la càmera a sobre (primera fotografia).

Les altres fotografies són fetes ahir dissabte a Altafulla.

“Són fetes des de la travessa de les Agulles, i mirant en direcció sud-oest (Igualada). Ja li he demanat si li feia res que te les passés i cap problema! Només m’ha dit que si les publicaves que li digués, que li faria il·lusió veure-les!”

Doncs aquí les tens Carolina. Són guapíssimes! Quines ganes de veure-ho en directe! Si les mires en un lloc amb silenci i et concentres una mica, gairebé puc sentir la pau i la remor de la boira d’allà dalt.