Aquest any ha tornat a tocar França. M’encanta França. Dic que ha tornat a tocar perquè ja fa uns anys que ja hi vam ser. Anteriorment al Lot, aquest any a l’Auvergne.

Aquestes fotografies són del primer dia. Vam arribar a Bessat (ja us ho dic ara, un lloc extraordinari perquè si, per anar-hi a passar uns dies de descans), vam desfer les maletes i després de sis hores de camí i dues de cues intenses, encara vam tenir temps, ganes i forces per anar a buscar un lloc per la fotografia i parar el trespeus. Aquest és el resultat…

Les fortes precipitacions van fer que alguns baixos s’inundessin, que les rieres cresquessin i que zones baixes com per exemple, passos inferiors de vies de tren quedessin totalment inundades. Prova d’això són les fotos que podeu veure.

Al final del dia, hi va haver una segona tongada de fortes tempestes, que en aquest cas van deixar al voltant del 15-20 mm. La intensitat també va ser molt forta però el fet que durés menys estona va fer que les quantitats fossin menors.

Aquestes fotografies estan preses de camí cap al Mirador del Castell, l’estiu passat, just abans d’una calorada que hi va haver a finals d’agost. Aquell dia s’estava fantàsticament bé.

De moment us deixo amb aquestes fotos de diferents dies. El riu Cardener crescut durant el mes de juny al seu pas per Valls de Torroella. Una petita tempesta que hi va haver per sorpresa a la zona nord del Bages durant aquest passat mes de juliol i per acabar un parell de fotografies amb torns vermellosos típiques dels capvespres.

El pantà de la Llosa del Cavall és de construcció relativament nova i veure’l vessar segur que no serà un fet massa habitual. Ves a saber quant de temps haurà de passar per poder-ho tornar a veure.

Les últimes tres fotografies són del pantà de Sant Ponç, totes les altres de la Llosa del Cavall.

Em va agafar per sorpresa ja que per res estava previst. La previsió era d’algunes tempestes a la tarda. I a la tarda també n’hi va haver (les tres últimes fotos ho són, podeu veure les gotes que queien, eren ben grosses) però la del matí va ser de regal.

Aquestes fotografies estan fetes a finals de maig a Aigüestortes. L’estany Llong era una preciositat, el desgel era accelerat i l’aigua corria per tot arreu. El contrast del blau del cel (feia un dia radiant), l’aigua dels estanys, rierols, cascades i el verd dels boscos i dels prats feien del Parc Natural d’Aigüestortes un lloc excepcional.

Es tracta d’un fenomen visual molt espectacular. És poc freqüent i difícil de fotografiar però tenim un col·laborador habitual que n’és tot un especialista!

Es tracta de la refracció dels rajos solars produïda per sobre d’una capa de núvols o boira just per sota de la persona que està observant o fent la fotografia. Per poder observar aquest fenomen, les millors condicions es donen en llocs alts, com per exemple al cim d’una muntanya i també tenir immediatament per sota una capa de núvols, boira o mar de núvols. A més a més, el sol ha de ser baix, ja sigui a la sortida del sol o a la posta.

Si es donen totes aquestes condicions, ens haurem de posar d’esquena al sol i amb sort els rajos solars es refractaran sobre el nostre cos i formaran una ombra molt allargada i gran sobre la capa de núvols i, al voltant d’aquesta ombra es podrà observar una aureola o cercle de color rogenc. Tot aquest joc de llums i ombres és l’Espectre de Brocken.

El nom d’aquest fenomen procedeix del pic anomenat Brocken. És el cim culminant a les muntanyes Harz d’Alemanya, a 1.142 metres d’altitud.

Ara a esperar el canvi que tindrem a partir de demà al vespre amb més ruixats i tempestes i també l’altra de diumenge. Això és un no parar mai! Aneu preparant les càmeres per fotografiar llamps!

El canvi de temps d’aquests dies ha estat molt important. Ha regat gairebé tot el país i ha deixat més reserves de neu. La neu ara aquest temps dura poc però al cap i a la fi, tot és aigua que s’acumularà als pantans.

Aquestes fotografies ens les envia en Josep Martínez fetes ahir a la tarda des del Santuari dels Munts a Sant Agustí de Lluçanès. Podeu veure els Pirineus i el Pedraforca. Fotos esplèndides!

El cap de setmana passat era a Sant Pere de Casserres. Quan era dins del monestir, hi ha una sortida, un lloc on hi ha gespa. Allà em vaig estirar una mica a descansar. S’hi estava de conya! Una mica de sol, els núvols que anaven passant; cada cop n’hi havia més… fins que es va sentir el primer tro, a la llunyania. Cada cop van anar augmentant més, de mica en mica. Va ser llavors quan vaig poder fer fotos i captar les primeres cortines de precipitació.

Era l’hora de marxar i quan passàvem per Tavèrnoles la teníem a sobre. Ara no recordo quants litres van dir que havien caigut, passaven de la trentena. Osona sempre és una comarca afortunada en aquest sentit, per això hi ha els paisatges tan bonics.

Aquesta setmana n’hi haurà més i de més extenses. Que maca que és la meteorologia!