Meteorologia en fotografies

De fet no vaig estar a Clermont-Ferrand capital. Vaig estar sempre per les rodalies però les tres primes fotos són de ben a prop. Hi ha paisatges de conreu, bàsicament camps de blat i/o ordi i gira-sols, que donen colors groguencs. Podeu veure el contrast. L’última fotografia ja era prop de Bessat, en un lloc més alt, uns 850 metres d’altitud aproximadament, on predominen les pastures i la verdor.

Totes quatre, com podeu veure, en una tarda força inestable. Va ser el començament d’uns dies frescos i humits en ple mes d’agost.

Fotografies preses a primera hora del matí, des del mateix lloc i els mateixos dies que l’anterior post de la posta de sol, aproximadament entres les set i les vuit, quan tothom dormia hi havia un “sonat” amb la càmera i el trípode amunt i avall com un desesperat intentant fer fotos de la tempesta.

Em va agafar per sorpresa ja que per res estava previst. La previsió era d’algunes tempestes a la tarda. I a la tarda també n’hi va haver (les tres últimes fotos ho són, podeu veure les gotes que queien, eren ben grosses) però la del matí va ser de regal.

Seguint amb les fotos de l’important canvi de temps que hem tingut aquesta setmana, en Josep Martínez ens envia aquestes des de Sant Boi de Lluçanès. Un dia d’aquests a la tarda.

Ara a esperar el canvi que tindrem a partir de demà al vespre amb més ruixats i tempestes i també l’altra de diumenge. Això és un no parar mai! Aneu preparant les càmeres per fotografiar llamps!

Arriba l’època de les tempestes. La veritat és que és per gaudir-les al màxim.

El cap de setmana passat era a Sant Pere de Casserres. Quan era dins del monestir, hi ha una sortida, un lloc on hi ha gespa. Allà em vaig estirar una mica a descansar. S’hi estava de conya! Una mica de sol, els núvols que anaven passant; cada cop n’hi havia més… fins que es va sentir el primer tro, a la llunyania. Cada cop van anar augmentant més, de mica en mica. Va ser llavors quan vaig poder fer fotos i captar les primeres cortines de precipitació.

Era l’hora de marxar i quan passàvem per Tavèrnoles la teníem a sobre. Ara no recordo quants litres van dir que havien caigut, passaven de la trentena. Osona sempre és una comarca afortunada en aquest sentit, per això hi ha els paisatges tan bonics.

Aquesta setmana n’hi haurà més i de més extenses. Que maca que és la meteorologia!

Aquest post no sabia si posar-lo a la categoria de tempestes o de núvols però com que en realitat va ser una tempesta…

És la meva primera foto d’aquest tipus de llamp o llampec. Són tempestes típiques de tardor, tempestes que es formen prop de la costa o a dins del mar, amb el contrast d’aire fred a les capes altes i l’alta temperatura de l’aigua del mar. Que quedi clar que d’aquest tipus de llamp n’hi ha durant tot l’any però potser a la tardor, prop del mar, sovintegen més.

Els llamps van de núvol a núvol i el cumulonimbus s’il·lumina com si fos una bombeta. Genial és veure un llamp com cau però els cumulonimbus il·luminats són molt bonics. 

Aquesta tempesta es va formar en 10 minuts i en 10 minuts més ja estava molt lluny mar endins. Vaig tenir la sort de poder fer algunes fotografies. Aquesta vegada només he pogut aprofitat aquesta.

Acabant amb les fotografies del Pirineu aragonès, us ensenyo aquestes que són del camí de tornada. És una tempesta que ens vam trobar a la Pobla de Segur. Impossible captar els llamps des del cotxe, sense un peu per posar la càmera però es poden veure perfectament les intenses cortines de precipitació. Molt més avall de la Pobla, ja a Solsona, vam tornar a trobar un altre ruixat. D’allà són les fotografies de l’Arc de Sant Martí.

Aquesta fotografia és l’única que tinc d’una tempesta viscuda a Mallorca ja fa uns anyets. Durant el matí feia un sol espatarrant i vam anar a la platja però a la tarda es va formar una tempesta de mil dimonis que vaig viure molt intensament arraulit juntament amb altres banyistes per on vaig poder. Com queien els llamps i com retronaven els trons per allà dins d’aquelles roques. Va ser espectacular!