La previsió per avui assenyala inestabilitat de tarda a tot el país però ja quan estem a punt d’entrar a l’estiu, a la costa central i sud del país ja serà més difícil que hi arribi una tempesta. Probablement, com a molt, hi podrien arribar 4 gotes i la xafogor. A veure què acabarà passant…

Totes quatre, com podeu veure, en una tarda força inestable. Va ser el començament d’uns dies frescos i humits en ple mes d’agost.

Em va agafar per sorpresa ja que per res estava previst. La previsió era d’algunes tempestes a la tarda. I a la tarda també n’hi va haver (les tres últimes fotos ho són, podeu veure les gotes que queien, eren ben grosses) però la del matí va ser de regal.

Ara a esperar el canvi que tindrem a partir de demà al vespre amb més ruixats i tempestes i també l’altra de diumenge. Això és un no parar mai! Aneu preparant les càmeres per fotografiar llamps!

El cap de setmana passat era a Sant Pere de Casserres. Quan era dins del monestir, hi ha una sortida, un lloc on hi ha gespa. Allà em vaig estirar una mica a descansar. S’hi estava de conya! Una mica de sol, els núvols que anaven passant; cada cop n’hi havia més… fins que es va sentir el primer tro, a la llunyania. Cada cop van anar augmentant més, de mica en mica. Va ser llavors quan vaig poder fer fotos i captar les primeres cortines de precipitació.

Era l’hora de marxar i quan passàvem per Tavèrnoles la teníem a sobre. Ara no recordo quants litres van dir que havien caigut, passaven de la trentena. Osona sempre és una comarca afortunada en aquest sentit, per això hi ha els paisatges tan bonics.

Aquesta setmana n’hi haurà més i de més extenses. Que maca que és la meteorologia!

És la meva primera foto d’aquest tipus de llamp o llampec. Són tempestes típiques de tardor, tempestes que es formen prop de la costa o a dins del mar, amb el contrast d’aire fred a les capes altes i l’alta temperatura de l’aigua del mar. Que quedi clar que d’aquest tipus de llamp n’hi ha durant tot l’any però potser a la tardor, prop del mar, sovintegen més.

Els llamps van de núvol a núvol i el cumulonimbus s’il·lumina com si fos una bombeta. Genial és veure un llamp com cau però els cumulonimbus il·luminats són molt bonics. 

Aquesta tempesta es va formar en 10 minuts i en 10 minuts més ja estava molt lluny mar endins. Vaig tenir la sort de poder fer algunes fotografies. Aquesta vegada només he pogut aprofitat aquesta.

Cap al Berguedà que molt sovint hi plou. Vam marxar per la carretera de Cardona a Berga. Abans d’arribar a Berga ja hi havia l’asfalt moll. Es veia que hi havia plogut poc però hi havia indicis de pluja no massa lluny (fotos 1 a 3).

Havíem d’arribar a Berga però mentrestant vam tenir temps de fotografiar els núvols de per allà a prop (fotos 4 i 5) i el cumulonimbus i, per tant la tempesta, que semblava que se’ns escapava (fotos 6 a 9).

Vam passar pel bell mig de Berga (fotos 10 i 11) i com que continuàvem sense apropar-nos a la tempesta vam decidir agafar camí cap a Barcelona. Pel camí i des del cotxe vam poder fer més fotografies del cumulonimbus maleït que no hi havia manera d’atrapar (fotos 12 a 14).

Ves per on que tot baixant cada vegada hi érem més a prop, fins i tot veiem la cortina de precipitació però teníem la mala sort que agafàvem la tempesta de resquitlló ja que ens quedava a la banda del Moianès (fotos 15 i 16). Les ganes de tempesta eren ben patents i vam decidir desviar-nos de la ruta i agafar l’eix transversal en direcció a Vic.

Prop després d’entrar a l’eix i abans d’arribar a Artés ja hi érem de ple (fotos 17 a 19). Vam veure una mica de calamarsa i tot, poca cosa. Finalment l’última foto ja és un altre cop des de l’exterior de la tempesta i tornàvem a veure la cortina de precipitació (foto 20).

Així vam saciar la nostra sed de tempesta, de totes maneres les ganes de moviment meteorològic no les perdo mai. L’anticicló és ben avorrit.