Meteorologia en fotografies

Fotografies preses a primera hora del matí, des del mateix lloc i els mateixos dies que l’anterior post de la posta de sol, aproximadament entres les set i les vuit, quan tothom dormia hi havia un “sonat” amb la càmera i el trípode amunt i avall com un desesperat intentant fer fotos de la tempesta.

Em va agafar per sorpresa ja que per res estava previst. La previsió era d’algunes tempestes a la tarda. I a la tarda també n’hi va haver (les tres últimes fotos ho són, podeu veure les gotes que queien, eren ben grosses) però la del matí va ser de regal.

Seguint amb les fotos de l’important canvi de temps que hem tingut aquesta setmana, en Josep Martínez ens envia aquestes des de Sant Boi de Lluçanès. Un dia d’aquests a la tarda.

Ara a esperar el canvi que tindrem a partir de demà al vespre amb més ruixats i tempestes i també l’altra de diumenge. Això és un no parar mai! Aneu preparant les càmeres per fotografiar llamps!

Arriba l’època de les tempestes. La veritat és que és per gaudir-les al màxim.

El cap de setmana passat era a Sant Pere de Casserres. Quan era dins del monestir, hi ha una sortida, un lloc on hi ha gespa. Allà em vaig estirar una mica a descansar. S’hi estava de conya! Una mica de sol, els núvols que anaven passant; cada cop n’hi havia més… fins que es va sentir el primer tro, a la llunyania. Cada cop van anar augmentant més, de mica en mica. Va ser llavors quan vaig poder fer fotos i captar les primeres cortines de precipitació.

Era l’hora de marxar i quan passàvem per Tavèrnoles la teníem a sobre. Ara no recordo quants litres van dir que havien caigut, passaven de la trentena. Osona sempre és una comarca afortunada en aquest sentit, per això hi ha els paisatges tan bonics.

Aquesta setmana n’hi haurà més i de més extenses. Que maca que és la meteorologia!

Aquest post no sabia si posar-lo a la categoria de tempestes o de núvols però com que en realitat va ser una tempesta…

És la meva primera foto d’aquest tipus de llamp o llampec. Són tempestes típiques de tardor, tempestes que es formen prop de la costa o a dins del mar, amb el contrast d’aire fred a les capes altes i l’alta temperatura de l’aigua del mar. Que quedi clar que d’aquest tipus de llamp n’hi ha durant tot l’any però potser a la tardor, prop del mar, sovintegen més.

Els llamps van de núvol a núvol i el cumulonimbus s’il·lumina com si fos una bombeta. Genial és veure un llamp com cau però els cumulonimbus il·luminats són molt bonics. 

Aquesta tempesta es va formar en 10 minuts i en 10 minuts més ja estava molt lluny mar endins. Vaig tenir la sort de poder fer algunes fotografies. Aquesta vegada només he pogut aprofitat aquesta.

Acabant amb les fotografies del Pirineu aragonès, us ensenyo aquestes que són del camí de tornada. És una tempesta que ens vam trobar a la Pobla de Segur. Impossible captar els llamps des del cotxe, sense un peu per posar la càmera però es poden veure perfectament les intenses cortines de precipitació. Molt més avall de la Pobla, ja a Solsona, vam tornar a trobar un altre ruixat. D’allà són les fotografies de l’Arc de Sant Martí.

Aquesta fotografia és l’única que tinc d’una tempesta viscuda a Mallorca ja fa uns anyets. Durant el matí feia un sol espatarrant i vam anar a la platja però a la tarda es va formar una tempesta de mil dimonis que vaig viure molt intensament arraulit juntament amb altres banyistes per on vaig poder. Com queien els llamps i com retronaven els trons per allà dins d’aquelles roques. Va ser espectacular!

Ahir, la meva parella i jo teníem ganes de pluja i com que a Barcelona no en té ganes i a la zona del Bages on estàvem tampoc, doncs vam decidir anar-la a buscar. On? Doncs ves a saber, havíem de tenir sort.

Cap al Berguedà que molt sovint hi plou. Vam marxar per la carretera de Cardona a Berga. Abans d’arribar a Berga ja hi havia l’asfalt moll. Es veia que hi havia plogut poc però hi havia indicis de pluja no massa lluny (fotos 1 a 3).

Havíem d’arribar a Berga però mentrestant vam tenir temps de fotografiar els núvols de per allà a prop (fotos 4 i 5) i el cumulonimbus i, per tant la tempesta, que semblava que se’ns escapava (fotos 6 a 9).

Vam passar pel bell mig de Berga (fotos 10 i 11) i com que continuàvem sense apropar-nos a la tempesta vam decidir agafar camí cap a Barcelona. Pel camí i des del cotxe vam poder fer més fotografies del cumulonimbus maleït que no hi havia manera d’atrapar (fotos 12 a 14).

Ves per on que tot baixant cada vegada hi érem més a prop, fins i tot veiem la cortina de precipitació però teníem la mala sort que agafàvem la tempesta de resquitlló ja que ens quedava a la banda del Moianès (fotos 15 i 16). Les ganes de tempesta eren ben patents i vam decidir desviar-nos de la ruta i agafar l’eix transversal en direcció a Vic.

Prop després d’entrar a l’eix i abans d’arribar a Artés ja hi érem de ple (fotos 17 a 19). Vam veure una mica de calamarsa i tot, poca cosa. Finalment l’última foto ja és un altre cop des de l’exterior de la tempesta i tornàvem a veure la cortina de precipitació (foto 20).

Així vam saciar la nostra sed de tempesta, de totes maneres les ganes de moviment meteorològic no les perdo mai. L’anticicló és ben avorrit.