Aquest post, a part de sis fotografies del volcà Arenal i també de la Llacuna Arenal, conté tres vídeos d’una tempesta que hi va haver un dia a la tarda durant la meva estància de tres o quatre dies allà. Dels tres vídeos, el que més m’agrada és el segon, us el recomano especialment, ja veureu perquè.
Al juny s’anima. En Josep Martínez té prou destresa a fer fotografies de llamps. Les tempestes donen molt de si quan arriba el bon temps!
Tanquem el més d’agost amb dues fotografies de’n Josep Martínez. Totes dues del Lluçanès i totes dues de tempesta, la segona, nocturna i amb alguns espectaculars llamps incorporats. 
Gaudir d’una tempesta ben bé quan la tens a sobre, quan veus les llanternades, sents els trons, veus els gotallots que de seguida fa córrer l’aigua pels carrers, gaudir-la així és, moltes vegades, espectacular. Però gaudir-la quan la tens lluny també té el seu punt. Que si s’acosta, que si s’allunya, que sembla que ara trona més, ara menys, ara veus la cortina de precipitació, arribarà? Ui, no crec, és massa lluny…
Quan arriba el bon temps, les tempestes de tarda, són difícils que arribin a la mateixa costa. Les fotos que presento avui són d’aproximadament fa un mes, a finals d’abril. Aquell dia vam tenir tempesta sobre Barcelona però on més va afectar va ser cap a Badalona, amb inundacions en alguns baixos de la ciutat.
La previsió per avui assenyala inestabilitat de tarda a tot el país però ja quan estem a punt d’entrar a l’estiu, a la costa central i sud del país ja serà més difícil que hi arribi una tempesta. Probablement, com a molt, hi podrien arribar 4 gotes i la xafogor. A veure què acabarà passant…
De fet no vaig estar a Clermont-Ferrand capital. Vaig estar sempre per les rodalies però les tres primes fotos són de ben a prop. Hi ha paisatges de conreu, bàsicament camps de blat i/o ordi i gira-sols, que donen colors groguencs. Podeu veure el contrast. L’última fotografia ja era prop de Bessat, en un lloc més alt, uns 850 metres d’altitud aproximadament, on predominen les pastures i la verdor.
Totes quatre, com podeu veure, en una tarda força inestable. Va ser el començament d’uns dies frescos i humits en ple mes d’agost.
Fotografies preses a primera hora del matí, des del mateix lloc i els mateixos dies que l’anterior post de la posta de sol, aproximadament entres les set i les vuit, quan tothom dormia hi havia un “sonat” amb la càmera i el trípode amunt i avall com un desesperat intentant fer fotos de la tempesta.
Em va agafar per sorpresa ja que per res estava previst. La previsió era d’algunes tempestes a la tarda. I a la tarda també n’hi va haver (les tres últimes fotos ho són, podeu veure les gotes que queien, eren ben grosses) però la del matí va ser de regal.
Loading ...
Comentaris recents