Meteorologia en fotografies

No a tot arreu es pot gaudir del creixement de cúmuls a l’estiu. Al Pirineu i pre-Pirineu és habitual i a l’interior pot arribar a ser-ho depenent dels anys. Però a la costa és molt difícil i encara més que hi arribi alguna tempesta.

Aquestes dues fotografies estan fetes aquest més d’agost, en algun punt de la comarca d’Osona, en alguna carretera secundaria on no és difícil parar-se.

Aquest cap de setmana passat ha entrat una massa d’aire una mica (o força) més fresca que la que teníem anteriorment. Això ha provocat que tinguéssim molta millor visibilitat i a més ens ha obsequiat amb una mica d’inestabilitat que ha provocat uns cels molt macos per tot arreu. Són d’aquells cúmuls esponjosos que deixen unes fotografies dels paisatges precioses.

De fotografies paisatgístiques ben poques però em vaig entretenir a fer unes quantes fotografies dels Pirineus des de Cardona. Per l’hora que era semblava que creixien molt però una mica de vent de nord no va ajudar gens al seu desenvolupament. Alguns petits ruixats i poca cosa més.

Ara toca una altra vegada sol i calor.

Pels que ens agrada la meteorologia pràcticament no tenim tardes avorrides durant el bon temps. Amb una mica de sort, si l’anticicló no és massa fort i deixa escletxes perquè entrin petites entrades d’aire fred en alçada, tenim entreteniment assegurat. Aquest cap de setmana passat no ha estat una excepció.

El dissabte poc van créixer els núvols. Les primeres quatre fotografies les vaig fer aproximadament a la una del migdia. Podeu veure el creixement de les nuvolades i el cel ben ras a la resta, ni un núvol.

Les altres quatre fotografies les vaig fer al mateix lloc a les set de la tarda. Poca diferència hi ha. Un petit canvi de llum, el sol no era tan intens i els núvols que es començaven a difuminar i ja no creixien amb tanta força.

Pensava que tot plegat era poca cosa però durant el vespre-nit vaig veure llampecs en direcció al Solsonès. En algun lloc o altre devia ploure.

El diumenge van créixer amb més força i les nuvolades van donar precipitacions a força zona dels Pirineus i l’interior de Catalunya.

Durant aquests dies toca calma però pel cap de setmana ja s’anuncia un altre cop moviment meteorològic. A veure què ens depara la meteorologia aquest cop.

Aquests dies m’ha donat la sensació de quedar-me amb la mel als llavis. La previsió era de ruixats i tempestes a molts punts de Catalunya.

Si que és cert que a molts indrets hi ha hagut forces ruixats, però al Bages hem estat a terra de ningú. Quan havia de ploure al nord-est, nosaltres hem estat al centre, quan havia de ploure més cap al pre-Pirineu i al centre, nosaltres devíem estar… no sé, a la costa.

Els núvols creixien amb força a partir de les dotze i la una del migdia, semblava que hi hagués d’haver força rebombori a la tarda. Però llavors arribaven les tres, les quatre i tot es desfeia en poca estona. Ha donat la sensació que aquests dies als núvols els hi faltava energia per créixer. O bé és que a les capes altes no hi havia prou condicions per acabar de petar del tot o bé és que encara no fa prou calor i els núvols no tenen la suficient energia solar per desenvolupar-se.

Més endavant segur que la cosa anirà millor. Ara venen uns dies de bon temps però de ben segur que això no s’allargarà gaire i tornarà la primavera meteorològica amb tota la seva esplendor.

Us deixo amb aquestes fotos que he fet aquest cap de setmana al meu poble. Podeu veure com els núvols de seguien feien enclusa i no acababen de transformar-se mai en cumulunimbus.

A l’estiu moltes vegades l’anticicló no ens deixa gaudir de la meteorologia. Sobretot a la costa. Però cap al Pirineu i Prepirineu moltes vegades gaudim amb la crescuda de cúmuls que no sempre es transformen en cumulonimbus. Aquests cúmuls creixen, es desfan, es transformen… ara més blancs, ara més foscos…

Anar a algun lloc lluny del soroll dels cotxes, on només es sent la remor dels arbres que es mouen pel vent, estirar-se a terra i mirar els núvols… és una de les maneres de gaudir de les formes que ens poden donar a vegades els cúmuls.

Aquestes fotografies estan fetes a l’abril del 2006 i concretament no van donar precipitació. Es van acabar desfent al cap d’una bona estona de gaudir de les seves formes i de pensar interiorment si acabarien donant precipitació o no.