Meteorologia en fotografies

Avui us deixo amb aquesta seqüència d’un cumulonimbus que vaig poder retratar al Carib aquest estiu. Concretament a Cahuita.

Fixeu-vos en el contrast de color i temperatura de la primera foto que el cel tenia un color ben blau amb les altres fotografies, on s’apropava una tempesta pel darrera i l’enclusa les deixava amb un color grisós.

A banda d’això, el creixement del cumulonimbus que ens quedava davant i molt lluny, era espectacular. Al llarg de l’estona va passar de cúmul a un potent cumulonimbus deixant-me a mi estorat de l’espectacularitat del moment.

Creieu-me, s’ha de viure.

En un dels últims post publicats us deia que a vegades no hi ha més remei que fer excursions en cotxe si vols gaudir una mica del lloc on estàs. Doncs aquestes fotos són la resta de fotos meteorològiques que vaig poder fer aquell dia.  Són del migdia i de la tarda.

Va ser un dia tot estrany ja que al matí, després de la pluja, va quedar bastant tapadot. Durant la tarda va anar escampant i fins i tot, ja de cara al vespre, predominava la serena. De totes maneres a la llunyania es veien uns cumulonimbus força potents. No em coneixia la zona i pensava que eren molt lluny. I de fet, possiblement, eren molt lluny. La sorpresa va ser quan ja era fosc, quan ja érem a “casa”. De cop i volta vaig sentir que plovia amb força. Vaig sentir algun que altre tro i… aigua a terra! Va durar una estona que semblava que la tiraven a galledes. Ostres tu! No me l’esperava… quin clima que hi ha allà! No m’estranya que tot estigui tan verd.

Fixeu-vos en les fotos 10 (DSC_4447)  i 11 (DSC_4445). La 10 és del cumulonimbus a la llunyania i la 11 vaig apropar el zoom de la càmera tant com vaig poder per veure les seves entranyes.

M’alegra saber que la passió per la meteorologia no es perd. En Jaume Deu, membre de Els Llampecs,  m’envia aquestes fotografies que va fer aquest diumenge passat a Barcelona, concretament al Port Olímpic i la platja Nova Icària. Quina casualitat que jo també era per allà però no portava la càmera. Vaig pensar que era una pena perquè es veien uns cumulonimbus ben bonics a la llunyania. Sort que en Jaume em va fer la feina!

Més fotos de’n Josep Martínez. Des de Sant Boi de Lluçanès, aquestes fotografies del passat diumenge dia 4.

En Jaume Deu m’envia un mail amb fotos espectaculars!

T’adjunto les fotografies que et vaig dir del *cumulonimbus* que ens va venir a visitar a La Sagrera!

Us en deixo tres perquè les pugueu veure des del blog però en Jaume en té tota una seqüència força interessant. Si li demaneu segur que us les deixa veure.

Que guapos que són els cumulonimbus! Quan arriba el bon temps i sobretot a l’estiu és el que més em diverteix de veure. Aquella escuma, com cotó. Com creixen! Vaja… ara s’ha desfet aquell cúmul que feia estona que creixia. Mira, mira! Ara en creix un altre per aquell cantó! Ostres! Fins i tot ja fa enclusa! Quines castelleres!

La veritat és que els cumulonimbus els trobo espectaculars! Són els meus preferits. Poden arribar a créixer molt. I esperar el primer tro!

Aquestes fotografies ja tenen uns dies. Són del setembre del 2006. Eren lluny i a la meva zona (la del Bages) no van acabar deixant precipitació.