Meteorologia en fotografies

Al juny s’anima. En Josep Martínez té prou destresa a fer fotografies de llamps. Les tempestes donen molt de si quan arriba el bon temps!

Tanquem el més d’agost amb dues fotografies de’n Josep Martínez. Totes dues del Lluçanès i totes dues de tempesta, la segona, nocturna i amb alguns espectaculars llamps incorporats.

Aprofitant el debat que vaig tenir amb en Temps Palamós en aquest post, us ensenyo les fotografies que vaig fer aquest agost des del meu poble. Allà van caure quatre gotes, cosa que va significar més xafogor de la que ja hi havia. No va refrescar gens. La tempesta va passar allunyada. Això em va permetre poder-les fer, perquè si passa per sobre, on monto el peu i la càmera?

5:05 del dematí de dimecres (ahir). Em desperta el soroll del vent. Quina “ventossela”, penso entre mi. Mig obro els ulls i veig la resplendor d’un llampec. Sento el tro a la llunyania. Ja no m’aguanto al llit. Em llevo i surto al balcó (un quart pis). Veig els llampecs i sento els trons. La tempesta no està massa lluny.
 
Un noi està pintant un grafiti en un comerç. Faig un simple… eh! No massa alt però amb veu profunda. El noi surt cames ajudeu-me.
 
Mentrestant, la tempesta es va acostant i decideixo muntar el peu i la càmera. Els llamps són molt estesos, poc freqüents i cauen a prop i lluny a la vegada. Si decideixo posar l’entrada de llum de la càmera per llamps llunyans, en cau un al costat i queda la foto cremada. Si decideixo preparar la càmera per llamps propers, cauen a la llunyania i gairebé no es veuen. Aquest cop no tinc massa sort.
 
Cau un llamp molt a prop d’on estic jo. La mare que el va p… dic en veu alta. Ningú es queixa del meu renec. És possible que la gent dormi amb aquest soroll? De l’ensurt que m’ha donat, el cor se’m dispara. Només un moment.
 
La tempesta es va allunyant i comença a ploure. Poc. Molt aparell elèctric i poca pluja. Decideixo anar-me’n a dormir. Són les 6:05 del dematí.
 
No hi ha manera de dormir. Els trons continuen, cada cop més llunyans però veig la resplendor dels llampecs fins i tot amb els ulls aclucats.
 
Sona el despertador. Les 6:40. Gairebé és de dia.

Avui us ensenyaré unes fotografies que ja tenen uns dies. Són de l’octubre de l’any 2006. De fet és la segona oportunitat que he tingut per fer fotografies a una tempesta. Potser tampoc he buscat més oportunitats, segurament només falta posar-s’hi per trobar-ne.

Aquestes fotografies les vaig fer a Altafulla en un vespre tempestuós. Allà tenia lloc per muntar el peu i la càmera sense por a mullar-me ja que tenia un sostre just al damunt.

A veure si algun fotògraf aficionat a les fotografies meteorològiques entra al blog i ens explica una mica com s’ho fa per fer fotografies als llamps. Jo la veritat és que trobo força difícil trobar el lloc idoni. El meu equip no és gens espectacular i només faltaria que quedés tot xop per culpa d’un mal càlcul a l’hora de muntar el peu i la càmera.

… us ensenyaré el meu orgull. La meva gran il·lusió sempre ha estat fotografiar llamps. I no tinc gaire temps per dedicar-m’hi però l’any 2006 vaig tenir la sort de fotografiar aquest exemplar. No està malament oi?

Feta a l’entrada de casa dels meus pares. Un dia d’estiu a la nit, eren prop de la una. Vaig parar el peu i potser vaig tirar gairebé 50 fotos. Les vaig haver de tirar totes però aquesta la tinc entre els meus tresors.