Meteorologia en fotografies

És trist però uns mesos després és tal com es veu el paisatge. L’estiu a vegades ens porta sorpreses desagradables. Pensant-ho bé, no és l’estiu, és la mà de l’home. Ja em direu quina gràcia hi ha en veure aquest paisatge tan pelat i aquests colors tan negres. Doncs per desgràcia hi ha gent que no se n’adona del mal que pot arribar a fer amb la seva inconsciència.

Ara comencen a brotar algunes plantes. Amb l’arribada de la primavera augmentarà però tardarà molts anys a ser com havia estat. Potser nosaltres ja no ho veurem.

Malauradament, els focs forestals i els boscos cremats també són un dels paisatges habituals als països mediterranis. A Catalunya aquest any en portem una bona tongada entre l’incendi dels Ports i el d’Agramunt.

Dóna la sensació que quan passen desgràcies com les viscudes aquests últims dies tothom té tendència a culpar a persones o partits polítics concrets. Només ho recordem en aquestes ocasions. Quan hi ha estius pocs calorosos i humits ningú se’n recorda de res.

Quan hi ha un incendi tothom cuita corrents a apagar-lo;  quan ja és massa tard, quan ja està tot encès, quan el vent bufa com a mil dimonis.

Diuen que cal conscienciar la gent en aquest tema. Conscienciar?  Els piròmans hi seran sempre, els interessos econòmics s’hi sumen i els partits polítics no hi volen fer res. Perquè si ho volguessin ja ho haurien fet. O no recordeu els incendis a Catalunya dels anys 1994 i 1998? Quants anys fa d’allò?

Cal prevenir més que no pas curar o conscienciar. Però no deu interessar. Mentre els boscos continuïn bruts com estan de ben poc serviran els helicòpters, hidroavions, bombers, ADF’s i voluntaris. Haurien d’invertir els diners de tot això d’altres maneres. Haurien de subvencionar i, si m’apureu, fins i tot obligar a la neteja de boscos als ajuntaments i als respectius amos de les terres que només es preocupen de tallar cada X anys i treure’n benefici.

De moment, tot continua igual que fa 25 anys enrere. La política és incorrecta en aquest tema.

Un enllaç amb informació de les hectàrees cremades aquest any i amb dades acumulades des de 1968.

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/incendis/estadistiques_incendis.jsp

Durant el mes de juliol hi ha paisatges típics a l’interior de Catalunya. Els tons verds dels camps a la primavera, deixen pas a uns tons marronosos on les bales de palla predominen després de la sega. Aquestes fotografies són preses prop de Berga, just a l’entrada d’Avià.