Meteorologia en fotografies

Estem a les portes d’una entrada d’aire fred Siberià, altrament dita una Siberiana, tots els afeccionats a la meteorologia l’estem esperant amb candeletes. Per nosaltres, la meteorologia extrema és un punt molt especial per gaudir-la al màxim. Segurament comportarà problemes, les situacions extremes sempre en comporten però hem d’estar preparats i intentar-ho gaudir tant com puguem sense posar en risc la nostra persona. Tingueu les càmeres a punt!

Per fer boca del fred que ens espera els propers dies, us deixo amb aquestes fotos de l’important gebrada que hi va haver el dia 14 de gener. Són unes fotos que va fer el meu pare a la zona de Pinós, a la província de Lleida. De fet, a la mateixa zona d’aquestes fotografies del gener de fa dos anys.

Aquest proper divendres dia 13 comença la segona temporada del programa “Fotografies” del Canal 33. Aquest primer programa va dedicat als fenòmens naturals i  en Jaume Deu, la  Montse Canal, en Josep Martínez, en Marc Vilà i un servidor hi tenim una petita part de col·laboració.

Portàvem temps intentant trobar el moment. La idea inicial era intentar caçar alguna tempesta però el bon temps de setembre i octubre juntament amb algun que altre contratemps més, van fer que desestiméssim aquesta opció i esperéssim l’oportunitat de fotografiar boires.

Vam patir una mica perquè s’acabaven els dies i teníem por de quedar-nos sense res i que quedés el programa buit de contingut però finalment, es va donar l’opció el passat 10 de desembre de fer la gravació des de Sant Boi de Lluçanès. Ens vam haver de llevar molt d’hora perquè a trenc d’alba ja estàvem al peu del canó però va valer molt la pena llevar-se d’hora i vam passar un matí fantàstic amb en Toni Tortajada, presentador del programa i tot l’equip de realització amb en Joan Gallifa al capdavant.

A més a més de les fotografies que vaig poder realitzar aquell dia, us deixo amb un vídeo previ al programa d’aquest divendres. Us el mirareu, oi?

Ja ens van dir que per anar a veure el volcà Poás hi havíem d’anar abans de les 10 del matí. S’hi acostuma a posar la boira i no es veu res. Ni així. Entre mig de l’espessa boira que hi havia, en alguns moments vam poder entreveure el cràter del volcà. Però eren poquíssims segons i molt poca cosa el que es podia veure.

La primera foto és de camí entre el cotxe i el volcà. No s’ha de caminar gaire, mig quilòmetre com a molt diria. Primer vam anar a veure el volcà però no es veia res i vam decidir anar a veure la Laguna Botos d’on és la segona fotografia. També hi havia molta boira i no es veia res però esperant una estona vam poder veure alguna cosa i fer la foto. I l’última foto és del cràter del volcà. En un dels pocs moments en què es veia alguna cosa, és clar. La fumarola de l’esquerra és del cràter, tota la resta és boira. Ah! I sort de portar un bon jersei, tot i ser a un país tropical, aproximadament a 2.600-2.700 metres, amb boira i el vent que feia, hi feia freeeeeeed!

En aquest enllaç trobareu fotografies del departament de Puy de Dôme, però en realitat, les fotografies que us presento, són de l’excursió que hi vaig fer aquest estiu i de la forta pujada que hi ha fins al cim del volcà que porta el mateix nom.

El dia que hi vam pujar hi havia boira. La nit anterior havia plogut i la previsió ja era de força núvols baixos i boires fins al migdia. I efectivament, a partir del migdia els núvols es van anar retirant i vam poder veure unes vistes espectaculars. Des de d’alt del cim, totes les petites muntanyetes que es veuen a banda i banda, són volcans.

Us explico una aventureta d’on pertanyen aquestes dues fotografies. És d’unes vacances que vaig passar pel nord d’España. Aquestes, concretament, dels llacs de Covadonga.

Feia molt sol però en llocs així sempre has d’anar amb compte amb les boires i possibles tempestes. Doncs estant allà dalt vam veure que es començava a posar la boira sobre els llacs. Vam decidir anar cap al cotxe i quan ja hi érem la meva xicota es va adonar que no tenia el mòbil. Començaven a caure gotes però vam agafar els paraigües i vam anar a veure si el podíem recuperar perquè sabíem on l’havíem perdut. Buscant, buscant, la pluja es va fer més intensa i fins i tot vam sentir algun que altre tro entremig d’aquella espessa boira. Com podeu deduir no era ben bé boira, sinó que estàvem dins el núvol. Ara, pensant-ho fredament penso que ens la vam jugar. Era perillós estar dins el núvol de tempesta però quan hi érem no en teníem ni idea que era una tempesta perquè es va formar estant nosaltres allà, buscant el mòbil.

Al final, ni mòbil ni res de res. A casa ben xops!

En Josep Martínez m’envia aquestes fotografies que ha fet entre el febrer del 2009 fins avui del fenomen que en diuen Espectre de Brocken.

Es tracta d’un fenomen visual molt espectacular. És poc freqüent i difícil de fotografiar però tenim un col·laborador habitual que n’és tot un especialista!

Es tracta de la refracció dels rajos solars produïda per sobre d’una capa de núvols o boira just per sota de la persona que està observant o fent la fotografia. Per poder observar aquest fenomen, les millors condicions es donen en llocs alts, com per exemple al cim d’una muntanya i també tenir immediatament per sota una capa de núvols, boira o mar de núvols. A més a més, el sol ha de ser baix, ja sigui a la sortida del sol o a la posta.

Si es donen totes aquestes condicions, ens haurem de posar d’esquena al sol i amb sort els rajos solars es refractaran sobre el nostre cos i formaran una ombra molt allargada i gran sobre la capa de núvols i, al voltant d’aquesta ombra es podrà observar una aureola o cercle de color rogenc. Tot aquest joc de llums i ombres és l’Espectre de Brocken.

El nom d’aquest fenomen procedeix del pic anomenat Brocken. És el cim culminant a les muntanyes Harz d’Alemanya, a 1.142 metres d’altitud.

M’han arribat unes fotografies a través d’un amic meu. Són fetes per la Carolina el dissabte passat a Montserrat.

“Són fetes des de la travessa de les Agulles, i mirant en direcció sud-oest (Igualada). Ja li he demanat si li feia res que te les passés i cap problema! Només m’ha dit que si les publicaves que li digués, que li faria il·lusió veure-les!”

Doncs aquí les tens Carolina. Són guapíssimes! Quines ganes de veure-ho en directe! Si les mires en un lloc amb silenci i et concentres una mica, gairebé puc sentir la pau i la remor de la boira d’allà dalt.