El cap de setmana de l’11 de setembre, aprofitant els tres dies de festa i el regal d’un amic, la meva parella i jo vam aprofitar per anar-nos-en a Cerler.
Un dia de descans i dos més per fer alguna que altra ruta i gaudir de la natura i els paisatges d’aquest fantàstic entorn. No dubto a recomanar-ho a tothom a qui li agradi caminar i sobretot, la fotografia i la meteorologia. 
Aprofitant el debat que vaig tenir amb en Temps Palamós en aquest post, us ensenyo les fotografies que vaig fer aquest agost des del meu poble. Allà van caure quatre gotes, cosa que va significar més xafogor de la que ja hi havia. No va refrescar gens. La tempesta va passar allunyada. Això em va permetre poder-les fer, perquè si passa per sobre, on monto el peu i la càmera?
Aquestes fotografies estan captades aquest diumenge a la tarda-vespre, poc abans de que es posés a ploure. Sentia els trons a la llunyania, cap a l’interior. En direcció al mar un cúmul ben fotogènic. Poc després de fer les fotos vaig marxar i abans d’arribar a casa (15 minuts aproximadament) ja es va posar a ploure.
A veure si algú em sap dir des d’on estan tirades…
Tarda inestable, plujosa, tempestuosa, divertida, fascinant, per gaudir-la. No a tot arreu, això sempre és difícil. Aquest cop ha tocat entre altres llocs al Vallès i al Barcelonès.
Fotografies d’aquesta mateixa tarda a Nou Barris. Plovia, feia sol, l’arc de Sant Martí, trons a la llunyania, més tard al fer-se fosc la llampegada. I de cop tot s’ha calmat.
En ocasions un té l’oportunitat de fer fotografies ben curioses. En aquest cas ni buscava, ni tan sols pensava a fer una fotografia reflectida en algun lloc. Però vaig passar pel costat d’aquesta finestra al monestir de Sant Pere de Casserres i ho vaig veure ben clar. Això si, s’ha de dir que tinc el xip posat en el blog i encara que no vulguis, inconscientment el cervell treballa sempre en aquest sentit, quan porto la càmera a sobre (i quan no la porto moltes vegades també).
Semblava que hagués de baixar algun sant o que hagués d’aparèixer per allà algun OVNI. Va ser genial poder veure i fotografiar aquesta ullada de sol. Era la part final d’una petita tempesta que hi va haver. Ja no es sentia tronar però en la primera fotografia a la part esquerra sembla que s’intueix una petita cortina de precipitació.
En realitat aquestes fotos estan tirades des del mateix lloc que l’anterior post, en un mirador de les Costes del Garraf. La setmana passada el cel oferia instantànies ben diferents i curioses. Llàstima que les pluges es fan esperar i de moment la cosa no s’anima.
La previsió per aquest cap de setmana era d’una progressiva inestabilitat i finalment amb pluges intenses però van passant els dies i els mapes de previsió van canviat i aquesta inestabilitat no acaba d’arribar mai. Sembla que si, que s’inestabilitzarà però dèbilment i no com el país necessita.
Loading ...
Comentaris recents