Normalment acostumo a volar durant la nit o, si ho faig durant el dia, cedeixo el seient de la finestreta al meu xicot, a qui li encanta mirar a fora… aquest cop, però, viatjava sola i vaig poder gaudir del cel ple de núvols que estava creuant camí a Paris. Cada dia m’hi fixo més en les diferents formes que creen els núvols, tot i que encara no intenteu preguntar-me pels seus noms, no estic tan iniciada! Vaig infringir una mica les normes encenent la màquina de fotos i retratant alguns moments per poder-los compartir aquí, amb gent que si que sàpiga com es diuen!!
Les vacances ja s’han acabat. Sembla mentida, les esperes amb candeletes durant bona part de l’any i quan arriben, passen volant. En fi…
Aquest any ha tornat a tocar França. M’encanta França. Dic que ha tornat a tocar perquè ja fa uns anys que ja hi vam ser. Anteriorment al Lot, aquest any a l’Auvergne.
Aquestes fotografies són del primer dia. Vam arribar a Bessat (ja us ho dic ara, un lloc extraordinari perquè si, per anar-hi a passar uns dies de descans), vam desfer les maletes i després de sis hores de camí i dues de cues intenses, encara vam tenir temps, ganes i forces per anar a buscar un lloc per la fotografia i parar el trespeus. Aquest és el resultat…
Les fortes precipitacions van fer que alguns baixos s’inundessin, que les rieres cresquessin i que zones baixes com per exemple, passos inferiors de vies de tren quedessin totalment inundades. Prova d’això són les fotos que podeu veure.
Al final del dia, hi va haver una segona tongada de fortes tempestes, que en aquest cas van deixar al voltant del 15-20 mm. La intensitat també va ser molt forta però el fet que durés menys estona va fer que les quantitats fossin menors.
Tavertet és una zona extraordinària per anar-hi a fer unes bones passejades. Si a sobre tens l’oportunitat que no sigui un dia excepcionalment radiant i que la posta de sol et doni uns colors espectaculars, encara es gaudeix més.
Aquestes fotografies estan preses de camí cap al Mirador del Castell, l’estiu passat, just abans d’una calorada que hi va haver a finals d’agost. Aquell dia s’estava fantàsticament bé.
Una mica de varietat per començar el mes d’agost. Durant aquest mes, la canícula acostuma a fer-se notar però també és cert que és mes de canvis. La segona quinzena normalment és més variable, tempestes, temperatures una mica més baixes…
De moment us deixo amb aquestes fotos de diferents dies. El riu Cardener crescut durant el mes de juny al seu pas per Valls de Torroella. Una petita tempesta que hi va haver per sorpresa a la zona nord del Bages durant aquest passat mes de juliol i per acabar un parell de fotografies amb torns vermellosos típiques dels capvespres.
Aquesta primavera ha estat molt plujosa, en general a tot Catalunya. Prova d’això són aquestes fotografies que va fer el meu pare a mitjans de juny. El pantà de la Llosa del Cavall que vessava (no sé si havia passat mai encara) i el pantà de Sant Ponç amb una comporta oberta.
El pantà de la Llosa del Cavall és de construcció relativament nova i veure’l vessar segur que no serà un fet massa habitual. Ves a saber quant de temps haurà de passar per poder-ho tornar a veure.
Les últimes tres fotografies són del pantà de Sant Ponç, totes les altres de la Llosa del Cavall.
Fotografies preses a primera hora del matí, des del mateix lloc i els mateixos dies que l’anterior post de la posta de sol, aproximadament entres les set i les vuit, quan tothom dormia hi havia un “sonat” amb la càmera i el trípode amunt i avall com un desesperat intentant fer fotos de la tempesta.
Em va agafar per sorpresa ja que per res estava previst. La previsió era d’algunes tempestes a la tarda. I a la tarda també n’hi va haver (les tres últimes fotos ho són, podeu veure les gotes que queien, eren ben grosses) però la del matí va ser de regal.







































































Comentaris recents