Meteorologia en fotografies

És trist però uns mesos després és tal com es veu el paisatge. L’estiu a vegades ens porta sorpreses desagradables. Pensant-ho bé, no és l’estiu, és la mà de l’home. Ja em direu quina gràcia hi ha en veure aquest paisatge tan pelat i aquests colors tan negres. Doncs per desgràcia hi ha gent que no se n’adona del mal que pot arribar a fer amb la seva inconsciència.

Ara comencen a brotar algunes plantes. Amb l’arribada de la primavera augmentarà però tardarà molts anys a ser com havia estat. Potser nosaltres ja no ho veurem.

Aquest cop no és una posta de sol, és la sortida del sol al desert de Erg Chebbi.

Recomanat 100% fer una escapada fins allà si mai aneu de viatge a Marroc. El fet d’anar-hi el mes de desembre hi va ajudar molt, anar-hi a l’estiu ha de ser realment sufocant i pel qui no li agradi la calor, ha de ser insuportable. Nosaltres no estem acostumats a la calor que fa allà.

Aquest dia no feia un temps espatarrant, en aquella zona hi passaven les escorrialles de la pertorbació que més al nord de Marroc hi feia ploure. Degut a això no vam poder veure els estels perquè estava núvol però una cosa compensa l’altra i la sortida del sol va ser ESPECTACULAR!

Espectacular! Així és com definiria, en només una paraula, la posta de sol que vaig poder viure a Marrakech aquest Nadal.

Ja n’havíem sentit a parlar i ens ho vam combinar amb la Yolanda per fer una volteta per la zona i aprofitar l’hora de la posta de sol per entrar al Kosy Bar. El Kosy Bar de Marrakech té un ambient musical força modern, res a veure amb la música típica de Marroc. Les vistes a la ciutat són molt maques i si hi afegeixes les cigonyes sobrevolant els terrats de la zona i una posta de sol amb un cel enteranyinat, el resultat, repeteixo, és espectacular!

Jutgeu vosaltres mateixos. Si algun dia aneu a Marrakech, guardeu-vos una estona per gaudir d’aquest lloc, no us en penedireu.

Aquest any he tingut la sort de passar uns Nadals diferents. He estat al Marroc i allà he pogut gaudir d’un paisatge totalment desconegut per mi.

En aquest post de Els Llampecs podeu veure tres fotografies d’aquesta estada al Marroc i aquí mateix, a sota, podeu veure la resta de fotografies d’un petit viatge que vaig fer en bus.

Les dues primeres fotografies són de l’ATLES. La tercera fotografia és de la Vall de les Roses. La quarta la vaig tirar a la Vall del Dades. La cinquena està feta de camí al desert, en un lloc de paisatge molt “xulo”. I l’última poc abans d’entrar al desert. La veritat és que quan hi arribava i vaig veure aquell cel, tenia ganes de tornar a marxar però quan vaig ser allà ho vaig gaudir molt.

Les fotografies del Marroc no s’acaben aquí. En propers posts en podreu veure més.

Malauradament portem uns dies de vent. I moltes vegades això significa poca pluja. Però tampoc tenim l’anticicló a sobre i entre el vent i els petits fronts que van passant fa que fotogràficament sigui idoni per tenir bones instantànies.

A principis de setmana ja em vaig perdre una posta de sol espectacular des de la meva feina a l’Hospitalet però el divendres vaig tenir la sort que n’hi va tornar a haver una altra i portava la càmera a sobre (primera fotografia).

Les altres fotografies són fetes ahir dissabte a Altafulla.

M’han arribat unes fotografies a través d’un amic meu. Són fetes per la Carolina el dissabte passat a Montserrat.

“Són fetes des de la travessa de les Agulles, i mirant en direcció sud-oest (Igualada). Ja li he demanat si li feia res que te les passés i cap problema! Només m’ha dit que si les publicaves que li digués, que li faria il·lusió veure-les!”

Doncs aquí les tens Carolina. Són guapíssimes! Quines ganes de veure-ho en directe! Si les mires en un lloc amb silenci i et concentres una mica, gairebé puc sentir la pau i la remor de la boira d’allà dalt.

Aquest post no sabia si posar-lo a la categoria de tempestes o de núvols però com que en realitat va ser una tempesta…

És la meva primera foto d’aquest tipus de llamp o llampec. Són tempestes típiques de tardor, tempestes que es formen prop de la costa o a dins del mar, amb el contrast d’aire fred a les capes altes i l’alta temperatura de l’aigua del mar. Que quedi clar que d’aquest tipus de llamp n’hi ha durant tot l’any però potser a la tardor, prop del mar, sovintegen més.

Els llamps van de núvol a núvol i el cumulonimbus s’il·lumina com si fos una bombeta. Genial és veure un llamp com cau però els cumulonimbus il·luminats són molt bonics. 

Aquesta tempesta es va formar en 10 minuts i en 10 minuts més ja estava molt lluny mar endins. Vaig tenir la sort de poder fer algunes fotografies. Aquesta vegada només he pogut aprofitat aquesta.